Es muy sencillo. Mandame un email a poesia1963@gmail.com y será publicada tus poesías o tus relatos. Se admiten un máximo de dos trabajos siempre en formato word .No olvidar una fotografía del autor. Todos los trabajos aquí expuestos estan registrados los derechos de autor y expuestos bajo la autorización personal, así como las imagenes que son tomadas de la red siendo de la propiedad del autor. Administrador : Santiago Medina Carrillo. Fundado el 25 de Enero de 2011

martes, 7 de junio de 2011

Anna Rossell



El Masnou (Barcelona) España

Profesora titular de Universidad (Filología Alemana)hasta diciembre 2009. Actualmente sigo únicamente dedicada a la crítica y a la investigación literarias y a la escritura creativa


Su obra :





              ( Catalán)

               Em dol la teva veu
a les entranyes
de la substància meva
que et somia,
perquè no ets de carn.
Les teves papallones
se’m tornen escarabats
quan em desperto,
i les teves mans
em resulten de drap
quan traspasso el llindar
de la vigília,
brutalment imposada.

               Em dol el cos,
i l’ànima que em falta
per poder existir.
               La meva idea
ha de poder portar-te al món
de les realitats vives,
deixar-te córrer i fer,
i estimar,
i estimar-me.
               Però jo només et penso
des del llindar del somni
on tu romans reclòs
per causa meva.

© Anna Rossell (Del poemario Anna Rossell, La veu per companya)



(Español)

Me duele tu voz
en las entrañas
de la sustancia mía
que te sueña,
porque no eres carne.
Tus mariposas
se vuelven cucarachas
cuando despierto,
y tus manos
resultan ser de trapo
al traspasar el umbral
de la vigilia,
impuesta brutalmente.

Me duele el cuerpo
y el alma que me falta
para ser.
Mi idea
ha de poder llevarte al mundo
de realidades vivas,
dejarte ir y venir,
y amar,
y amarme.

Pero yo te pienso sólo
desde el umbral del sueño
donde estás recluido
por mi causa.

© Anna Rossell (Del poemario Anna Rossell, La veu per companya)

© de la traducción Anna Rossell  






(Catalán)


LLOANÇA DE LA DIVERSITAT

Si no fos per la por,
el món se m’obriria,
guanyaria espais desconeguts
al mar, a la llum, a l’aire,
miraria els records sense veure’m
i et veuria a tu,
que et formaries,
com si en aquell precís moment
nasquessis.

La branca no hauria conegut el riu
si ella no hagués gosat
deixar el seu àmbit,
el familiar racó de fulles i de branques,
per inclinar-se encuriosida
a tocar l’aigua.
I amb aquest gest
ha descobert les pedres,
les flors menudes que allà dalt no veia
i que invoquen la presència d’altres éssers:
quin ventall de colors li proposen!,
quants aromes li porten de lluny!
S’hi endinsa, s’hi barreja, s’hi troba,
el vent la bressola,
i el somni que pensa
la passeja per un llenguatge nou
banyada d’infinit desig de l’altre
que abans no coneixia i que li parla
a ella, i que li parla d’ella
amb un sentit distint,
que per conèixer la fa néixer
i a cada moment fer-se i canviar.
Igual que dos amants
són l’un i l’altre,
fluint i confluint
de l’altre a l’un.

© Anna Rossell, La veu per companya, Barcelona, 2011)


(Español)

ALABANZA DE LA DIVERSIDAD

Si no fuera el temor,
se me abriría el mundo,
ganaría al mar, al aire y a la luz
espacios ignorados,
miraría recuerdos sin yo verme
y te vería a ti,
que te moldearías,
como si nacieras en aquel mismo
momento.

La rama no habría conocido al río
si ella no hubiera osado
dejar su propia esfera,
el familiar rincón de hojas y ramaje,
para inclinarse curiosa
hasta rozar el agua.
Y con este gesto
descubrió las piedras,
las menudas flores que arriba no veía
i que invocan la presencia de otros seres:
¡qué abanico de colores le proponen!,
¡cuántos aromas le traen de lo lejos!
Se adentra, se mezcla, se encuentra,
el viento la mece,
y el sueño que piensa
la pasea por un lenguaje nuevo
bañada de infinito deseo del otro
al que no conocía y que le habla
a ella, y que le habla de ella
de distinta forma,
que por conocer la hace nacer
y hacerse y cambiar a cada paso.
Igual que dos amantes
son uno y otro,
fluyendo y confluyendo
de otro a uno.

© Anna Rossell, La veu per companya, Barcelona, 2011).

© de la traducción Anna Rossell


Dejar ese lugar del que provengo



(Catalán)

(Per a en Martí, amb motiu de la seva marxa cap a Berlín)

Deixar el racó de món del qual
jo vinc, atansar-me al racó de món
de l’altre: obrir-me portes noves a l’esperit.
Llegir els codis de l’altre amb els meus
ulls, oferir-me a ser vist pels ulls
de l’altre, posar en qüestió veritats
universals, caminar amb pas
serè, que la petjada permeti créixer l’herba
del camí, que permeti néixer el bri –un de sol-,
de mi i de l’altre.

Atansar-me a les portes de l’esperit,
caminar pels ulls de l’altre amb els meus
ulls, llegir-me els ulls meus amb els ulls
de l’altre, caminar amb petjada
universal, posar en qüestió el racó de món
del qual jo vinc, obrir els codis de l’altre a les veritats
en qüestió, oferir al bri el camí, i l’herba del camí
a la meva petjada, permetre’m créixer
a mi. Amb pas serè, permetre néixer
l’altre.


(Español)

(Para Martí, con motivo de su marcha a Berlín)


Dejar ese lugar del que
provengo, acercarme al lugar que es el
del otro: abrirme puertas nuevas al espíritu.
Leer los códigos del otro con mis
ojos, ofrecerme a ser visto por los ojos
del otro, cuestionar verdades
universales, caminar con paso
sereno, que la pisada permita crecer la hierba
del camino, que permita nacer la brizna -una sola-,
de mi y del otro.

Acercarme a las puertas del espíritu,
caminar por los ojos del otro con mis
ojos, leerme mis ojos con los ojos
del otro, caminar con pisada
universal, cuestionarme ese lugar del que
provengo, abrir los códigos del otro a las verdades
en cuestión, ofrecer a la brizna el camino, y la hierba del camino
a mi pisada, permitirme a mí
crecer. Con paso sereno, permitir nacer
al otro.


 (© Anna Rossell, El Masnou, 29-08-2010, poema inédito)

LA NOTICIA


El infarto lo fulminó cuando en la edición de la mañana leyó su esquela en la sección de necrológicas. Él siempre había sostenido que aquel diario tenía buen olfato para las noticias.


                                            © Anna Rossell

6 comentarios:

  1. Gracias por participar y en nombre de todos los escritores te damos la bienvenida.
    Un saludo

    ResponderEliminar
  2. Gracias Santi por invitarme a este sitio.
    Gracias a Anna poniendose en la piel de otro

    ResponderEliminar
  3. Bienvenida Anna a este espacio amigo de letras.

    Un placer leer tu obra.

    Besos de MA para ti.

    ResponderEliminar
  4. Muchas gracias a tod@s por vuestras bienvenidas. Gracias, Santiago,por tu trabajo como administrador y por tu cálida acogida. Un abrazo.

    ResponderEliminar
  5. Muy interesantes poemas. Me adentraré en tu blog. Felicitaciones. Julie Sopetrán

    ResponderEliminar
  6. Ramon Cabrera Naveiras27 de septiembre de 2011, 4:01

    Interesantes poemas

    ResponderEliminar